LAS OULIVAS, Brancas d’Euse, Francès Dezeuze.
Pèr un bèu jour d’otobre es un delice
De ramassà l’ouliva encara verda.
Vas escalà dins l’aubre, sus las brancas.
Coumà un aucèl, negat
entre las fiolhas,
Las ausiràs, pèr lou
garbin bressadas,
En se frilhant, cantà
sa musiqueta,
E coumprendràs lou
plesi que l’èrt linde
De nostre cièl baila a
lou que l’aspira.
Lèu, toun saquet se
coufla de fruch moufle,
Repetelat e ferme
couma un malbre.
S’un brouquilhou sec,
de fes, t’escarraugna
Fas un pouto sus lou
sang que perleja.
Te vese, pioi, davans
la gerla rounda,
Pousant emé la
cuilhèira traucada,
Que l’aiga-sau, couma acò, s’en escoula,
Un boun
pougnat d’oulivas salabrousas.
Ras d’un fioc vièu
d’èuse, emé tous coulègas,
En esperant lou plat
de cagaraulas,
Tout en charrant,
descrasses la jinjiva.
E toun regal es de reveire l’aubre
Ounte, en siblant, as
amassat d’oulivas,
Galoi couma un
estournèl de passage.
